Caratrista

Llegeixo Caratrista, una novel·la per a infants i adolescents centrada en un cas de violència de gènere, sense saber fins al final que l’autora és una fiscal especialitzada en la matèria. Llavors n’entenc clarament l’objectiu i la voluntat.

La protagonista és la Carla, una noia de tretze anys que té una estreta relació amb la seva mare i amb qui acostuma a parlar de tot allò que la preocupa i li passa.  Caratrista és el sobrenom que donen els companys d’institut a la Lucía, una noia que arriba a mig curs i que és rebutjada pel grup. Guiada per la mare –que té un paper al meu parer massa important i determinista–, la Carla s’hi acosta de mica en mica per fer-li costat, fins a descobrir el drama que la Lucía viu a casa seva, amb amenaces constants del pare a ella i a la seva mare.

L’exposició del tema en forma de novel·la és clara, pensada més per a infants que per a joves, amb un to i un llenguatge planers i entenedors, amb la intenció de fer-lo proper als infants. El fet que s’hi narra, però, no té res que no sapiguem i tot és summament pla i previsible.

Tot i el coneixement profund de l’autora sobre la matèria, la novel·la es mou a un ritme lent per la superfície de les coses i aprofundeix molt poc en el tema i, sobretot, en la psicologia dels personatges protagonistes que viuen la situació. Les il·lustracions, encara que molt puntuals, no ajuden a atraure un lector de l’edat dels protagonistes. Infantilitzen el relat, i en el moment més clau de la història –i aquest és més un problema de disposició de les imatges a les pàgines del llibre– s’avancen a la informació del text.