Carlota, Joan Miró i l’ocell del rellotge suís

Ens trobem davant un llibre singular que s’obre amb un pròleg de Gabriel Janer Manila. Es tracta d’un volum bellament editat, enquadernat en vellut negre i que s’il·lustra amb més d’una vintena de reproduccions de quadres de Joan Miró, d’èpoques diverses de l’artista. L’autora, Rosa M. Colom, ens explica una bella i complexa història plena de sensibilitat i referents cultes. La peripècia de na Carlota –l’única ratapinyada gegant que queda de la seva raça– que se sent lletja i sola. Decideix anar a la recerca de la bellesa i l’amor, i en aquesta comesa aconsegueix l’ajut de Joan Miró, que li pintarà les ales amb els seus colors inimitables. Tanmateix, la vida és complexa i la felicitat i la bellesa es troben en el nostre interior. El format, els diàlegs –sovint plens de reflexions filosòfiques que es deixen anar com si res– i les situacions alhora sorprenents i quotidianes, tot amanit amb un punt de misteri, fan d’aquesta obra un llibre molt especial, potser de difícil ubicació entre la producció catalana actual, però sens dubte valuós i inoblidable.