Cartes de l’esquirol a la formiga

L’únic que no em quadra d’aquesta nova edició del llibre de Toon Tellegen és el títol escollit –de fet, també és el triat en la traducció de l’obra a altres llengües–, que no lliga amb prou precisió amb el contingut i porta una mica a la confusió. En l’edició que en va fer Destino el 2001, el traductor era el mateix que en l’edició actual, Ferran Bach, però el títol era diferent –Cartes de l’esquirol, de la formiga, de l’elefant, de l’ós…–, i la que en va fer Noguer el 2013 es deia Cartas de todos para todos, tots dos títols molt més precisos en la informació d’allò que el lector es trobarà a l’interior: una colla d’animals enviant-se cartes entre ells.

Toon Tellegen, un dels escriptors holandesos més aclamats, ens presenta les bestioles que viuen en un bosc, cadascuna amb un tarannà ben definit, i la seva curiosa manera de comunicar-se a través de cartes, on expressen els seus sentiments, la seva manera de ser, les seves necessitats i les seves mancances… i el fet de rebre cartes sovint els canvia o els capgira l’estat d’ànim. El llibre és un cant a la comunicació, i en especial a la que es porta a terme a través de l’epístola.

A més de les cartes entre els animals, que el vent reparteix com si fos un carter, també s’expliquen diverses històries que succeeixen als protagonistes. En totes, Tellegen descriu un món amable, entranyable i tendre, amb alguns textos surrealistes i un punt d’humor i d’ironia molt fins, que donen com a resultat algunes situacions insòlites, i d’altres, de belles i poètiques. Hi destaca la il·lustració de l’alemany Axel Scheffler, que troba el punt just i el to delicat, amable i surrealista necessari per relacionar-se amb el text.

Un llibre que, per la seva singularitat i originalitat, ha estat traduït a múltiples idiomes al llarg dels darrers vint anys. El volum està editat i traduït amb molta cura, és ideal per llegir també en veu alta i per incitar a escriure cartes, i obre moltes altres possibilitats per portar a terme amb els infants.