Catwings: Les aventures dels gats alats

Ursula K. Le Guin és un dels grans referents de la literatura fantàstica universal. La saga dels cinc Llibres de Terramar, la seva obra més emblemàtica, ha captivat innombrables lectors i ha inspirat molts creadors.

Amant dels gats com diuen que era, a finals dels vuitanta i durant els noranta va escriure i publicar, per separat i en anys diferents, les quatre aventures dels gats alats que conformen aquest recull de Catwings. Si bé el protagonisme recau en la mateixa família de gats a cada història, cada aventura té entitat per si mateixa. Contenen històries quotidianes, la lluita per la supervivència d’uns gats amb la particularitat de tenir ales, cosa que els ofereix altres i atractives possibilitats.

«Ser diferent és difícil. I de vegades, molt perillós» seria la frase que definiria els fets amb què els gats es van trobant, tant a la natura com a la ciutat. Ells exploten aquesta diferència, també per ajudar els altres, però alhora s’han d’amagar de les persones perquè és una particularitat molt llaminera, i així es viu en una de les històries.

Són aventures que no van més enllà de la correcció, que avancen amb tranquil·litat i sense gaire intensitat, i molt menors en la reconeguda trajectòria de l’autora, tot i que ens són útils per conèixer un vessant més de Le Guin. Si bé estan escrites no fa pas tants anys, tenen un to que carrincloneja; sense saber-ne l’any d’edició, hom les situaria més a la primera meitat del segle passat que no pas al final. La il·lustració, de caire realista i molt precisa, ajuda a accentuar aquest to, que també és realçat per la condició de les persones que  participen en les aventures dels gats: o escrupolosament bonhomioses, o bé perverses sense fissures.