Clàudia Pi o com baixar dels núvols sense trencar-se una cama

La Clàudia té vint-i-cinc anys, acaba d’independitzar-se i descobreix que la vida adulta no s’assembla gaire a la que havia somiat. Paula Vidal, en la seva segona novel·la després d’Inversemblant, construeix un personatge espontani i narra en primera persona les seves aventures i desventures. Una veu que enganxa el lector i fa que el contrast entre la vida somiada i la vida real es visqui des de dins, amb totes les seves contradiccions i el seu humor.

La protagonista ens explica situacions molt reconeixibles per a qualsevol jove d’avui en dia: les cites de Tinder que no surten com s’esperava, les entrevistes per trobar el company de pis ideal, les primeres feines precàries, els enrenous familiars i unes amigues que compliquen tant com ajuden. Escenes amb tocs d’humor i certa crítica social, que tenen lloc en un entorn urbà versemblant —l’Ikea, les festes de Gràcia, l’Starbucks, la Nocilla…—, construeixen un retrat autèntic del moment. L’autora s’inspira en la pròpia experiència i fa que la història guanyi en credibilitat.

Escrita fa uns anys, però amb una perspectiva actual, la novel·la retrata aquell moment en què marxes de casa, busques les primeres feines i et fas gran deixant enrere l’ala dels pares. Els capítols curts, amb títols que anticipen el contingut, fan que la lectura sigui àgil i fàcil d’agafar i deixar.

Una lectura lleugera que entreté i fa passar una bona estona, tot i que la història és senzilla, i el camí, previsible. Connectarà especialment amb joves que viuen o s’imaginen el salt a la vida adulta.

NarrativaHumor