Com un record d’infantesa

Feliu Ventura és prou conegut com a cantautor del País Valencià i també pel seu compromís. Amb Com un record d’infantesa, el músic fa el salt cap a la narrativa, com d’altres de la nostra cultura (Llach, Xavi Sarrià d’Obrint Pas…). La trama de la novel·la combina referències al passat recent (encara per cicatritzar), la música i els afectes (família, amistat, amor). Víctor, que es diu així per Víctor Jara, és un jove xilè dibuixant de còmics. A la mort de l’avi, un exiliat valencià que li havia fet de pare a la mort en accident dels seus progenitors, en porta les cendres per escampar-les. Aquest fet servirà per retrobar-se amb les arrels i  per descobrir el paral·lelisme del dolor que l’avi va experimentar. El jove s’adona que l’horror exercit pel poder és igual d’inflexible al Mediterrani que al Pacífic. I encara més: el poder va colpir els pares d’una manera que no s’imaginava. En el procés de dol, l’ajuda de Violeta (nom de càrrega simbòlica, per Violeta Parra) i de sa mare suposarà un respir.

La trama discorre amb fluïdesa, però el vessant ideològic en ocasions pesa més que el literari. Potser, a fi d’equilibrar tots dos components, caldrien més pàgines per arrodonir trames i donar cabuda als possibles interrogants. De la mateixa manera que l’excusa del jove per abandonar temporalment la feina és investigar sobre la figura (immensa) d’Ovidi Montllor, la novel·la és l’excusa perfecta per freqüentar-lo un altre cop.

Les magnífiques il·lustracions, sòbries i expressives, com l’obra dels músics al·ludits en el text, forneixen un context que convida a mirar enrere i revisar el passat. Els títols dels capítols també tenen una raó de ser, i aquí es trasllueixen alhora la formació filològica de l’autor (el nom que fa la cosa) i la seva vocació musical.