Compta comptes

La relació de so i significat entre comptar i contar, compte i conte, permet abundants jocs de paraules. L’autor, més que interessar-se per l’equívoc, l’explota, i explica la història d’un comptador obsessiu. L’Andreu, en la línia dels personatges de Paul Auster o fins i tot de Gogol, viu per al compte, per comptar tot allò que se li posa pel davant i fer-ne tota mena de classificacions. Un personatge definit per la seva mania, la descripció de la qual ocupa tant lloc com la trama. Al final, ens trobem en el moment del seu recompte que esdevindrà compte infinit, perquè cada descobriment obre una nova via de comptes i contes.
Obra guardonada amb el Premi Helena Jubany, que en destacà la riquesa lingüística, l’originalitat i la progressió de l’argument. Al nostre parer, queda una mica ofegat per les enumeracions i digressions sobre la mania comptaire. Però, comptat i debatut, no era aquesta la dèria del protagonista?
La il·lustració de Joma combina l’expressivitat d’unes mans per on desfilen personatges esbossats que representen la mania dels comptes. Aquesta mania i el disseny subratllen la indeterminació d’edat dels destinataris, que no cal ni dir que desitgem incomptables.