Constel·lacions

D’entrada, cal celebrar l’esforç que fan algunes editorials no només per construir un catàleg coherent sinó també per promoure l’elaboració completa dels llibres al nostre territori, inclosa la impressió. És el cas de Babulinka, que aposta per editar els seus cuidats llibres amb aquest plus de responsabilitat ecològica, un criteri que està en sintonia amb els seus continguts. Sovint, es comprova que els llibres han estat impresos força lluny i es fa difícil dedicar unes línies de la crítica a aquesta qüestió; ara, en canvi, des de l’elogi, resulta més senzill (i sobretot gratificant) fer-ne esment i posar-ho en valor.

Dit això, Constel·lacions té com a protagonista i narradora la Nit, una nena que viu amb la seva mare i amb l’Arnau, un jove estudiant d’astronomia que ha llogat les golfes de la casa. És precisament aquest «savi despistat» qui inicia la Nit en l’observació del firmament i, més encara, en el discerniment d’allò que és essencial a la vida, una actitud que queda recollida en la frase que tanca el text: «Nit, l’univers no seria gran cosa si no fos la llar de la gent que estimes.» Paral·lelament, la Nit fa amistat amb un company de l’institut, el Nil, en qui trobarà prou afinitat de caràcter per esdevenir confidents i, alhora, la complicitat necessària per córrer una perillosa aventura que també li farà prendre consciència del seu lloc en el món.

La proposta, com es veu, conté els elements imprescindibles per fer atractiva la lectura, uns elements que l’autor conjuga de forma equilibrada en una trama intel·ligent: peripècies, emocions contradictòries, intriga, secrets ben amagats i transmissió de coneixements. Així mateix, l’impuls d’avançar en la lectura també queda garantit gràcies a una prosa que flueix i a uns diàlegs creïbles. El conjunt defuig l’enfarfegament, una característica que es veu replicada a les il·lustracions, subtils, més evocatives que no pas explícites i sense estridències cromàtiques, en les quals predomina l’escala de grisos, complementada amb el color blau i puntejada pel vermell d’una caixa, un objecte cabdal en el desenvolupament de la línia argumental.