Conta’m l’Horta

Conta’m l’Horta és un recull de cinc rondalles valencianes recuperades de la tradició oral, o bé que s’hi inspiren. Hi ha una voluntat clara —segons es llegeix en el pròleg, com una declaració d’intencions— de conservar l’autenticitat, el caràcter genuí dels pobles que «desaigüen a l’Albufera», amb una cultura malmesa a causa de la proximitat de la ciutat de València.
En clau d’humor, els quatre escriptors conten com una colla d’amics de Paiporta fa la guitza al tio Paco, o el tracte del dimoni Butoni amb el Miquel, cansat de fer tanta volta per festejar amb la seva xicota, i també ens fan descobrir qui s’inventa els sobrenoms de les famílies, que passen de generació en generació. Fins i tot conten històries d’animals. Encara que n’hi ha de més rodones que altres, de la primera a l’última tenen el segell inconfusible de les rondalles populars que solien explicar els grans als petits a la vora del foc. També té un aire d’un altre temps el treball d’il·lustració —no sabem si volgudament—: queda clar que, en aquest sentit, no hi ha cap pretensió innovadora. Es tracta d’un treball d’aquarel·la amb personatges d’expressions sovint massa caricaturesques i, com a escenari, paisatges representatius de la zona, a l’estil dels apunts de quadern. Tampoc no hi ajuda la maqueta, molt rígida; de vegades cal trencar-s’hi una mica més el cap perquè text i imatge conformin un tot. A més, potser no cal que la mateixa imatge del poble (un apunt) es vagi repetint al llarg del llibre sense una justificació aparent.