Conte de riure, conte de plorar.

Una història excepcional, d’aquelles que ens cauen poques vegades a les mans. La narració és excel·lent, els fets avancen amb naturalitat, les paraules ben triades, els protagonistes intuïts pel text i perfectament completats per la imatge, la il·lustració amb el mateix registre de la paraula i els sentiments que provoquen t’amaren el cor. Si la literatura són aquells mots que creen un món màgic, una història capaç de fer-te tornar al llibre o una emoció, aquest llibre és ple de literatura.
Narra la història de dues vides paral·leles, des de la tria exacta dels petits moments que descobreixen la intensitat de l’amor i del dolor de qualsevol biografia. I des d’un llenguatge poètic, amb metàfores precises i riques, amb unes il·lustracions que juguen amb el color i el gris, mostra al lector (infant o adult) com des de l’aprenentatge del dolor es pot construir de nou l’esperança. Una bona mostra de com parlar de guerra sense budells, de com mostrar el patiment sense demagògies, de com fer literatura des de les pàgines d’un llibre publicat en una col·lecció per a nenes i nens.