Conte de tardor

Blackie Books recupera una col·lecció que, sens dubte, ens despertarà grans records a molts de nosaltres. Al principi de la dècada dels vuitanta del segle passat, Jill Barklem (1951-2017), pseudònim de Gillian Gaze, va publicar quatre contes que ens arribarien en català gràcies a Ediciones B, a la col·lecció «Les 4 Estacions».

Els protagonistes eren una colla de ratolinets del bosc, amants de la natura i de la vida en comunitat, a qui acompanyàvem en el seu dia a dia, recollint mores, celebrant aniversaris o refugiant-se als seus caus del fred de l’hivern. Aquestes històries bevien de la tradició anglesa i inevitablement ens transportaven a l’univers de Beatrix Potter.

La nova edició manté la mida ideal, de petit tresor, d’aquella primera edició, però actualitza la traducció i, sobretot, millora la qualitat de reproducció de les imatges, amb una impressió molt més nítida.

El mític Clos dels Esbarzers ara és la Bardissa Secreta, nom que pren el recull dels quatre llibres, dels quals de moment ja s’han publicat el Conte de tardor i el Conte d’hivern.

Han passat molts anys de la seva publicació, el món editorial ha canviat i els infants d’ara, sens dubte, també. Però crec que és una d’aquelles col·leccions atemporals, que si l’adult la comparteix amb els petits de casa els enamorarà i els acompanyarà al llarg de tot el seu itinerari lector.

La Bardissa Secreta és un micromon on veiem passar la vida: les estacions venen i se’n van, la natura ens ho dona tot, però cal respectar-la i fer molta feina. Al llarg de l’any tindrem ensurts i tristeses, però també alegries a celebrar. I el més important, tots aquests aprenentatges no els farem sols. Per molt petits o indefensos que ens sentim, sempre tindrem l’ajuda dels ratolins del Magatzem de la Soca, els de Can Ginjoler o els de la família Crispetes.

Celebrem, doncs, la reedició dels contes de Jill Barklem amb un Ball de la Neu, i preparem pastís de llavors i cafè d’aglà per a tothom. Convidem-hi els personatges de Beatrix Potter, els d’A.A. Milne, els d’E. H. Minarik i… anava a dir els de Janosch, però tinc la sensació que el Petit Tigre i el Petit Os, amb aquesta colla de ratolins sempre tan atrafegats i organitzats, no durarien ni dos dies.