Contes de l’eriçó

El que he trobat a faltar a l’edició de Contes de l’eriçó és una mínima informació del seu autor, perquè quan veu el volum, i el toca i en llegeix unes primeres frases, no sap si es troba davant d’un autor clàssic o bé contemporani, i a les xarxes la informació que se’n troba és més aviat escassa. El que he esbrinat és que l’escriptor rus Serguei Kozlov (1932-2010) va escriure els contes d’aquest recull als anys setanta, la major part dels quals van esdevenir guions per a sèries de dibuixos animats al seu país.

Gairebé totes són històries d’amistat entre els animals del bosc. Els protagonistes són principalment un eriçó i un os, però n’hi ha d’altres, com l’esquirol o el conill. Tots participen en històries amables i tendres, més enginyoses algunes, com ara «Una balada escocesa», on creen un grup de música que, amb una ironia ben fina, toca i canta en silenci, i més poètiques i metafòriques d’altres, com ara «L’eriçó a la boira». Són relats perfectament actuals i adients per als lectors d’avui en dia, encara que algun, pel seu esperit més poètic, presenta una complexitat major.

Les històries de Kozlov recorden les d’amistat entre animals tant de Janosch com d’Arnold Lobel, i fins i tot les de Beatrix Potter. La il·lustració de Zuzanna Celej aconsegueix trobar el to precís de les històries i fins i tot els dona més bellesa i més volada, amb un aire una mica retro que hi lliga de ple.