Contes divertits per a nenes i nens

Aplec de contes de diversos autors, alguns dels quals han estat traduïts del castellà, i amb il·lustradors diferents també d’aquí i d’allà. Els paràgrafs narratius apareixen amb lletra de pal a la part de dalt de la pàgina i a sota es repeteixen amb lletra lligada.  En conjunt és un títol emblemàtic d’allò que s’entén per «políticament correcte». El mal és que ser «políticament correcte» no és sinònim de ser «divertit», com pretén el títol (en general, tampoc la política és divertida… ni els polítics semblen tenir darrerament un comportament impecablement correcte…).

Són sis relats prou heterogenis entre si, des d’una utopia futurista i feminista fins a la recreació de la llegenda àuria de sant Jordi, fets per autors ben coneguts, tant els escriptors (un d’ells en publica dos) com els il·lustradors, entre els quals cal apreciar el que probablement és el darrer treball de Mabel Piérola. I són sis relats breus, extremament amables i bonhomiosos, prou llegidors, i més que ho serien si les rengleres de text haguessin estat maquetades seguint les pautes de la metodologia de lectura fàcil, que no és el cas.

La llàstima és que cap dels protagonistes d’aquests relats, tant si són princeses com espantaocells, un cop presentat el nucli d’allò que anhelen, no fan res per aconseguir-ho. En tots els casos, l’ajut que permet que el relat desemboqui en un final feliç ve de fora. És a dir, el resultat final és aliè a la decisió, l’empenta i el coratge del protagonista en qüestió, que esdevé així un personatge fat, insuls i dependent, cosa que pot ser molt realista i políticament molt correcta i usual, però que s’ha d’ubicar al pol oposat dels contes i rondalles tradicionals, model clàssic i garantit per originar una bona i potser divertida empatia entre el relat i els oients o lectors, on els protagonistes es guanyen merescudament el nom d’herois, segons V. Propp, gràcies a la seva voluntat, enginy o iniciativa.