Contes fil per randa

És un plaer retrobar Rudyard Kipling, Premi Nobel de Literatura el 1907, en aquesta selecció de contes sobre animals que l’autor va escriure per a la seva filla Josephine, a qui els explicava cada nit abans d’anar a dormir. Podrem descobrir per què la balena té la gola que té o el Camell el gep que té, entre d’altres. Veurem com el rinoceront escarmentarà després d’haver robat un pastís deliciós o com li apareix la trompa a l’elefant després de ser molt –massa?– curiós sobre les particularitats dels animals de la selva. Cada relat desperta un somriure, i és que els textos de Kipling combinen bones descripcions i argumentacions absurdes que generen històries plenes d’enginy i humor.

Cal posar en relleu la tasca del traductor, Miquel Desclot, el qual una vegada més ens meravella amb un text molt ric en vocabulari i expressions, que s’adapta perfectament al llenguatge que demanen els contes de tradició oral.

L’edició és impecable; ja des de la coberta, en què els relleus i el tipus paper conviden a tocar i resseguir la textura, també el gruix de les pàgines, així com la generositat del format i les guardes, que funcionen com a anticipadores de les històries i alhora com a resum de tots els personatges que hem conegut.

La interacció de text i imatge funciona bé. Coneixem l’estil de la il·lustradora, Marta Altés, que ens té acostumats a aquesta explosió de colors, formes arrodonides, bon domini de la tècnica, així com a les combinacions efectives d’il·lustracions panoràmiques que ocupen tota una pàgina o la doble pàgina i ens submergeixen en el relat en contrast amb imatges de detall sobre fons blanc que ens permeten focalitzar en accions concretes.

Una aposta solvent que pot funcionar molt bé com a lectura en veu alta per part dels mediadors i també com a lectura individual d’aquells lectors que comencen a tenir fluïdesa.