Contes per a nens perfectes

Florence Parry Heide (1919-2011) és una escriptora americana que, a casa nostra, és coneguda sobretot pel llibre En Tristany s’encongeix (Blackie Books, 2017), reeditat en diverses ocasions, i il·lustrat pel popular Edward Gorey, una història que destaca, entre altres coses, pel surrealisme que despunta tant en el text com en la il·lustració. Ara ens arriba el llibre Contes per a nens perfectes, publicat als Estats Units el 1985. Inclou vuit contes, els títols de cadascun dels quals sempre tenen el nom del nen o nena protagonistes.

Podríem assegurar, sense por d’equivocar-nos, que l’autora, com feia Roald Dahl, es posa a favor dels infants, amb força ironia i amb uns arguments i uns objectius molt semblants en cadascun dels vuit contes. El protagonista busca sempre la manera de sortir-se amb la seva —i ben sovint ho aconsegueix!—, i engalipar l’adult, amb estratègies més o menys enginyoses segons el conte: des de la rebequeria clàssica a la simulació, tot passant per l’amagatall… Són relats breus, de caire realista, força despullats d’elements superflus, que fan que l’acció vagi de dret al gra, i que traspuïn un punt de surrealisme i una mica de fredor que l’il·lustrador italià Sergio Ruzzier sap copsar i transmetre amb certa mestria.

Al meu parer, són uns relats on l’objectiu sovint és un pèl massa clar i evident, la transmissió del missatge és massa directa, i si es llegeixen de manera contínua s’observa una repetició un xic excessiva en el conjunt dels contes. Això sí, un recull que ens serveix per apreciar una mica més l’estil de l’autora i fer-nos-en una idea d’una manera més global.