Contes per contar a un gegant

Sobre la idea que els gegants (els adults?) es tornen petits amb els contes s’han aplegat cinc narracions, escrites amb les variants central, valenciana, balear i de les Terres de l’Ebre. S’adrecen a una franja àmplia d’edat, i per això llur extensió i complexitat són diverses. Lluís Filella ha triat els aspectes més gràfics de cada conte i n’ha fet simpàtiques il·lustracions (entranyable en Joan, «equipat» per anar a nedar; magnífica la milotxa xinesa); llàstima que només siguin en blanc i negre.
Mercè Escardó recupera els personatges tradicionals del gegant i la fada en el conte que serveix d’introducció. És l’autora, també, dels textos que fan d’enllaç i que resulten un xic forçats, per la insistència a crear un nexe d’unió entre ells. Caterina Valriu usa un personatge marítim meravellós per fer superar la por d’un nen a l’aigua. Roser Ros recorre a les cantarelles per reconstruir els sons de la natura en un breu i deliciós conte-poema. Llorenç Jiménez fa servir l’estructura dels contes dins del conte per tractar de la immigració i l’acolliment. Estrella Ramon modernitza l’argument de la princesa encantada, amb humor i un registre molt col·loquial.
Varietat dialectal i d’estils, on cada lector podrà escollir el seu preferit, i com més cop el llegeixi, més li agradarà.