Contes silenciosos

Un seguit d’imatges sense lletra conformen aquest àlbum, un desplegable que recrea escenes de contes tradicionals com Pinotxo, La caputxeta vermella o La bella dorment.
Hi ha una sèrie d’il·lus-tradors de traç perfecte, que no escatimen en detalls i elaboren composicions arriscades, els llibres dels quals ocupen els llocs destacats de les llibreries, com ara Rebecca Dautremer i el jove Benjamin Lacombe, autor de Contes silenciosos. És innegable la seva qualitat, però el tractament altament comercial que se’ls dóna fa que en realitat els recordem més per les postals, calendaris i llibretes que pels títols publicats.
D’altra banda, en aquest cas és difícil de percebre el sentit de l’obra. Tenint en compte l’absència de paraula al costat de les imatges, se suposa que les escenes en relleu —una per rondalla— han de ser explicades als infants, tot i que no tenim prou elements per fer-ho. De tota manera, hi ha dues pàgines de text al final del llibre dedicades a cada un dels contes tradicionals. Són textos que no narren la història, sinó que són una pinzellada difícil d’entendre: s’hi detecten fàcilment errors de redacció i d’estil que interrompen una lectura que hauria de ser fluïda.