Contracte «basura»

Sopa de cabra s’ha separat, Ikea redecora totes les cases i els joves esperen que Operación Triunfo els tregui de la misèria. Aquestes són algunes de les coses que separen la vida que es descriu a Pis d’estudiants (1993) de la vida que deu anys més tard porten els protagonistes d’aquella novel·la a Contracte «basura». Entre una i altra novel·la, l’autor ha mantingut el to i l’estructura: paràgrafs narrats segons el punt de vista de cada personatge s’intercalen per confegir el dia a dia d’uns joves amb problemes de feina i habitatge. Recuperar els personatges que compartien el pis d’estudiants deu anys després era interessant, però la veritat és que no hi ha sorpreses: el penjat va deixar la uni, la «cumba» treballa per a Intermón… I tampoc no hi ha una visió crítica de l’actualitat perquè els conflictes es tracten molt per sobre. A les últimes cinc pàgines, a més, l’autor dóna un cop d’efecte que, per a mi, no està gens justificat amb el to del relat i, a més a més, es pot interpretar malament.