Corporació d’alienígenes, SA

En Nico ha viscut la mar de tranquil sense saber de què treballava el pare fins als onze anys. A còpia d’insistir, un dia li etziba que és caçador d’alienígenes. En captura perquè l’organització per a la qual treballa els enviï al seu lloc d’origen. Com que costa de pair una feina tan extravagant, el nen segueix el seu pare en les seves expedicions, tot i que no en treu el trellat. El pare li aixeca la camisa o està realment tocat de l’ala? Aquesta novel·la, guardonada amb el premi Cifre de Colonya d’enguany, barreja elements còmics (el pare sapastre, extraterrestres extravagants) amb altres de molt seriosos (la mort tràgica de la mare, la salut mental, la intervenció dels serveis socials). La llargada del relat no permet aprofundir en les preguntes que es podria formular el lector: què cal per esdevenir un caçador d’alienígenes? Quina una en duen de cap, aquests alienígenes que ni tan sols detectem? El mateix narrador reconeix que la taxonomia dels éssers extraterrestres que ens visiten és un pèl feixuga. I s’hi podria replicar també que més aviat immotivada. Les il·lustracions, sòbries i expressives, no ens mostren, curiosament, ni la cara del protagonista ni cap alienígena, però sí una Barcelona perfectament reconeixible. Un recurs interessant, ja que així ens fan dubtar de la veracitat del discurs del pare i alhora ens acosten a l’escenari dels fets.