Créixer amb Poe

El títol de l’obra, Créixer amb Poe (un joc de paraules entre la pronúncia de Poe en anglès i la nostra paraula «por»), ens dóna la pista del motiu en què se sosté l’argument de la novel·la. El protagonista està obsedit per l’associació del seu nom i cognom amb un personatge de La narració d’Arthur Gordon Pym i algun altre, tots ells víctimes de naufragis. Empès pel desimbolt del seu germà iniciarà una investigació que en essència no els portarà més enllà de saber la vida i obra de l’escriptor americà, però que tranquil-litzarà el protagonista i l’ajudarà a encarar la vida de manera més emprenedora.
És una obra correcta però que parteix d’un conflicte tan poc convincent –no hi ha gaire motiu per creure que la coincidència de noms pugui ser un assumpte dramàtic– que tota la narració se’n resen: no hi ha tensió, ni intriga i l’aventura només la viu el protagonista però no el lector. L’obra té a favor que integra molt fàcilment les informacions sobre Poe, de tal manera que la lectura de la novel·la esdevé un bon instrument per conèixer la vida i obra de l’escriptor, guanyadora de l’últim Premi Joaquim Ruyra.