Cremallera

Tres noies coincideixen en un camp de refugiats –no sabem quin– i conviuen a la mateixa tenda. Cadascuna prové d’una situació difícil, diversa en cada cas. La seva relació els mostrarà la possibilitat d’establir vincles forts, de la mateixa manera que la cremallera del seu refugi uneix les peces per crear un espai segur.

És un tema que dona molt de joc com a situació dramàtica, i l’autora se’n surt força bé. Altra qüestió són els complements. Per una banda, a la introducció se’ns ofereixen suggeriments per portar la peça a escena, tenint en compte tots els elements que intervenen en una representació. Per l’altra, també hi ha la possibilitat de convertir-la en un audiovisual, a través d’indicacions de l’autora intercalades en el text. Aquestes acotacions barregen instruccions per filmar amb comentaris sobre l’actualitat dels camps de refugiats i amb algunes expansions líriques. A parer nostre, hauria estat convenient delimitar una miqueta més els camps, perquè el resultat resulta un xic confús.