Cyrano de Bergerac

Sempre s’agraeixen les excuses per tornar a un text tan deliciós com Cyrano de Bergerac, en aquest cas, la reedició de l’adaptació que el 2008 en va fer Bromera. Les col·leccions de teatre en la LIJ són tan necessàries com escasses, d’aquí que acollim la notícia amb alegria.

L’obra té tots aquells ingredients que atrauen el gran públic: duels i combats, humor, drama, rebel·lia, desamor. El personatge de Cyrano aconsegueix dos efectes essencials: empatitzar amb l’espectador per la part del drama, i despertar les ganes d’emmirallar-se en aquest home mordaç, íntegre, intel·ligent, valent, amb sentit de l’humor. És un clàssic que pot funcionar molt bé a l’aula i que, a més, permet tractar de manera transversal tant contingut curricular com aspectes de les relacions personals o la moralitat.

Adaptar el text de Rostand és tota una proesa. No només perquè l’original és d’una agilitat i riquesa extraordinaris, sinó perquè s’hi han de fer patents els diferents registres lèxics dels personatges. L’equilibri que Policarpo fa per simplificar sense restar qualitat ni riquesa és fantàstic. Això sí, caldrà fer molt treball a l’aula tant de dicció com de memòria per aconseguir que l’obra flueixi amb l’aparent facilitat amb què ho fa.

En tractar-se d’una peça romàntica amb grans moments d’acció i de drama, les propostes escèniques de les darreres planes posen especial èmfasi en la il·luminació. Aprofundir en les diferents característiques del gènere teatral pot ser d’allò més engrescador per a l’alumnat.