De quan Hitler va robar el conill rosa

Tot i tractar-se d’una història narrada en tercera persona, és evident que es tracta d’una transposició autobiogràfica de la trajectòria vital de Judith Kerr. L’Anna, a punt de fer els deu anys, ha de fugir d’Alemanya pel seu origen jueu i per l’actitud crítica del pare amb el règim. La trama està farcida de petites anècdotes viscudes des del punt de vista d’una nena que passa de les comoditats del país on va néixer a la incertesa. La tria d’objectes que aniran a la maleta afecta un conill rosa de peluix, símbol de la innocència infantil, que s’haurà de quedar a Alemanya i que serà usurpat, com la mateixa casa familiar, pels nazis. La trama desenvolupa el periple viscut, que té a Suïssa una primera parada, més afí culturalment, i que tot seguit s’encamina cap a França, amb les dificultats que implica el canvi de llengua. S’hi detallen les pèrdues que tot viatge implica, cosa extrapolable al recent èxode ucraïnès, i també el creixement que les dificultats imprimeixen al caràcter. Les il·lustracions, de l’autora, naïfs i discretes, contextualitzen de primera mà les imatges suggerides pel relat. Cal remarcar que la traducció de Marta Bes Oliva és del 1988 i ha estat revisada per ella mateixa per a la present edició. L’Altra Tribu acaba de publicar també Sota les bombes, continuació oficiosa, amb personatges diferents, de la història d’exili viscuda per Kerr. De quan Hitler va robar el conill rosa té una versió cinematogràfica (2019) anomenada significativament en castellà El año que dejamos de jugar.