De Satanasset a Aletes-de-Vellut.

Un dels trets més característics de la literatura d’Enric Lluch, un dels autors valencians més interessants del moment, és l’humor. A De Satanasset a Aletes-de-Vellut, obra que ha estat finalista del Premi Barcanova, el trobarem ben present. Enric Lluch apropa dos mons tan oposats com són el del cel i el de l’infern —un tema que en aquests moments sembla molt llunyà— a través d’un problema que tenen en comú tant Satanàs com l’Encarregat Major de les plomes del cel: els fills respectius es fan pipí al llit. Tot buscant-ne la solució, en la qual tindran un paper destacat les noves tecnologies que també els han arribat, acabaran treballant plegats, no sense unes dificultats i uns entrebancs ben divertits.
A més de l’humor, és destacable el gran exercici de síntesi que fa l’autor, oblidant descripcions i elements superflus i anant de dret al gra, en un moment en què algunes novel·les per a infants i joves s’inflen i s’estenen d’una manera totalment gratuïta.