Dedica’m un poema encara que sigui teu

La Laura vol trencar amb el seu xicot, l’Oriol, quan descobreix que els poemes que li dedica no són d’ell, sinó de Martí i Pol. Mentre fan i refan la seva relació, la noia ha d’escriure un treball precisament sobre el poeta, i en comptes de col·laborar amb l’Oriol, coneixedor a fons de la seva obra, prefereix una font d’informació més directa: la padrina, la seva besàvia, que precisament va coincidir amb Martí i Pol treballant a la fàbrica. Novel·la que contextualitza versos coneguts i que genera ficció al seu voltant, estructurada en capítols curts ritmats per citacions poètiques; això darrer pot suposar un entrebanc per al lector poc competent o senzillament desconeixedor del poeta. L’única intriga té a veure amb l’animadversió de la padrina envers qui ella anomena «pixatinters». Em sembla poc versemblant, però, el tractament dels interessos i de les maneres de fer dels nois i noies de segon d’ESO.