Des del meu balcó

En qualsevol altre moment del mil·lenni que portem viscut, aquest títol no faria endevinar l’argument que desenvolupa el conte. Però després de la pandèmia que encara patim, i que ens va fer confinar a casa nostra durant gairebé tres mesos la primavera de 2020, els balcons han esdevingut tema de primer ordre. El que hi fèiem i el que hi vèiem, els moments de companyia i solidaritat, els aplaudiments, la música, els descobriments de veïns que no coneixíem, la nova forma de veure-ho tot….

En aquest relat, un infant pren la paraula per explicar com va viure l’avís sobtat d’abandonar l’escola, l’amenaça del virus –que al principi ell imagina un monstre gegant–, el fet de trobar-se a casa sense escola, però tampoc de vacances… Cal tirar endavant, i ho fan gràcies a un pallasso que els acosta el sol, l’alegria i les ganes d’estar tots junts, malgrat que cadascú estigui al seu balcó.

Els dibuixos, molt adients, exploten bé la perspectiva i la composició, i alternen plans generals amb rostres vistos de prop i un ús encertat del color. El text està escrit en lletra lligada, que a vegades costa de llegir perquè el fons fosc ens ho dificulta. Tot plegat, un llibre de circumstàncies en el millor i pitjor sentit de la paraula.