Despertant la ira del faraó

La nova novel·la de Padilla és d’aventures i… alguna cosa més. Repeteix en certa mesura l’estructura de Presoners del mar, intercalant en aquest cas capítols de dos protagonistes, en Blai i el seu oncle Albert. Tot i no transcórrer en el mateix temps i espai, uns capítols complementen els altres especialment de forma emotiva.

En Blai és un jove de setze anys que es nega a sortir de casa. Una experiència traumàtica n’és la causa directa. Un viatge amb el seu oncle Albert ho va desencadenar tot.

Els capítols de l’oncle Albert funcionen a manera de flashback i ens narren com aquest arqueòleg mundialment reconegut ha d’enfrontar-se a l’aventura de trobar el que sembla la tomba perduda d’un faraó a la Vall dels Reis a Egipte.

Arturo Padilla narra àgilment els fets, creant un molt bon ritme i la tensió necessària. Les relacions personals, les cabòries i els anhels del jove Blai són sense cap dubte el millor de la novel·la, i ens permeten entendre el neguit del personatge i quin és el món que l’envolta. L’autor mostra aquí una gran sensibilitat i capacitat d’observació envers el món dels joves.

Per contra, les aventures del seu oncle potser pequen d’algun tòpic pel que fa a diàlegs, situacions i accions. Aquí es troba a faltar més psicologia dels personatges i no tanta precipitació en arribar al desenllaç. Tot i així, aquests capítols són trepidants i el lector tindrà moltes ganes de retrobar-los per saber com transcorrerà l’acció. A més, l’autor és molt hàbilment didàctic, sense ser pretensiós ni pesat, narrant episodis de la cultura de l’antic Egipte.

Aquest jove autor està demostrant molt bones formes, i augurem un bon futur per a les seves obres.