Diari d’una sonada

Publicat per primera vegada el 2013 amb el títol de Diario de una chiflada, ara ens arriba, de la mà d’Animallibres, la traducció al català del llibre, amb el títol Diari d’una sonada. Val la pena ressaltar que el títol no ens ha de portar a confusió i fer-nos pensar que estem davant de l’enèsima entrega de l’exitosa col·lecció de Rachel Renée Russell Diari d’una penjada (Ed. 62), ja que la predisposició del lector davant de l’obra es pot veure influenciada si prejutja una novel·la de prou bona factura i que compleix amb els requisits bàsics que se li demana. 

I és que no esperem que el text d’Amèlia Mora Sanromà (Barcelona, 1980) construeixi la nostra personalitat, ens resti al record per sempre, ens canviï la vida, etc., ja que la seva finalitat, tant per l’acurat disseny de l’interior com per les il·lustracions –obra a l’estil Jordi Labanda, és a dir, de línia clara a l’estil dels còmic belga d’Allan Rabelo–, com per la cuidada edició –tapes dures, guardes i il·lustracions en color– ens fan veure que estem davant d’una obra, evidentment de transició per a lectors situats entre la primària i l’ESO, de factura molt correcta. 

La trama, com ja podeu suposar, és la típica i tòpica d’una noia adolescent, dels seus primers passos per l’institut, a la recerca del reconeixement en el si d’un grup format per la noia guapa i rossa, el noi atractiu que recull totes les mirades, i les frikis, que acaben sent les autèntiques amigues de l’Ada, una protagonista insegura i sempre pendent del que es pugui dir d’ella.

És necessari apuntar que aquestes lectures, massa vegades menystingudes perquè no són prou literàries, són necessàries per a molts lectors joves que no van a buscar res més que històries properes, que plantegin problemes ordinaris i que no vagin a la recerca de la formació de lectors literaris. I Diari d’una sonada compleix aquests requisits: ser un plat de menú diari amb ingredients de qualitat i ben cuinat. I és que no sempre és necessari menjar llagosta amb cada lectura.