Disbagats

Des del títol i la dedicatòria, l’autora ens endinsa en un univers poètic on el joc lingüístic i la il·lustració giren al voltant del gat. Un volum monotemàtic que conté trenta-vuit poemes distribuïts en quatre apartats: lletres, signes, personatges i diccionari felí. L’autora ens immergeix en un doble joc antagònic: humanització del gats i animalització dels humans, amb formes com cal·ligrames, poemes visuals, cançons i embarbussaments, i juga amb referents artístics, sobretot de la pintura i de la música, en menor grau del cinema.
L’analogia és el principal recurs, aconseguit per mitjà del lligam entre signe lingüístic i signe visual, gràcies al joc de semblances entre formes de representació del gat i lletres del mot que l’identifica. Hi trobem veritables troballes, com «Mèu», o «Atzugat»; ironia i humor en «La dansa més apreciada dels gats: la sardina».
Obra interessant, arriscada, amb aportacions deutores de l’enginy i del joc de ressonàncies que pot desvetllar el nom, la figura i els trets dels gats. Enginyós homenatge a aquests felins domèstics que proporcionarà bones estones als lectors infantils i adults.