Dora diu que no.

Sortosament, Isabel-Clara Simó ha fet una bella i interessant incursió en el món de la literatura juvenil, i sense despentinar-se ni perdre gens ni mica de la seva qualitat literària!, demostrada ja amb escreix en la seva famosa Júlia. I és que si alguna cosa cal valorar en la tasca d’aquesta autora és que no per abandonar la que alguns encara anomenen «la literatura de debò» perd ofici. Una història que comença amb un cop de puny —la mort dels pares en un accident deixa sola una postadolescent— i, sense perdre el ritme i l’interès en cap moment, van succeint-se personatges, escenes, pensaments íntims…, d’una protagonista que veu passar la vida i que a la fi s’atreveix a prendre’n les regnes. Una novel·la per mostrar als lectors joves com afrontar amb valentia la vida i ser un mateix qui en marqui el camí. Tant de bo que tots els escriptors de «literatura de debò» fossin tan honrats amb els seus lectors com ho demostra Isabel-Clara Simó en aquest Dora diu que no. Que per molts anys ens serveixi d’exemple.