Dormir com un liró

Els temes que aborden els llibres de coneixements de vegades semblen modes que arriben i se’n van sense motiu aparent. El son, per exemple, ha estat objecte els últims mesos de diversos títols que en parlen, i el que tenim entre mans n’és un més. Aquest, però, ha buscat diferenciar-se de la resta a través de l’humor, el desig de despertar la curiositat del lector i les pàgines pleníssimes de detalls il·lustrats.

Dormir com un liró —el títol en català ja denota aquesta voluntat lúdica, si bé en l’original castellà, Dormir a pata suelta, encara es marca més l’esperit juganer— és obra de dues científiques que es dediquen a la divulgació, especialment entre el públic més jove. Aquesta capacitat per connectar amb el lector infantil es fa evident en els textos, informatius, fàcils de llegir —gràcies a la traducció impecable de Núria Albesa— i amb una interpel·lació directa al lector que els fa molt atractius. Maite Pérez i Xaviera Torres han aconseguit endreçar i transformar un munt de dades sobre el son animal en petites píndoles informatives delimitades per caixes de text i distribuïdes per les dobles pàgines, cadascuna dedicada a aspectes concrets del son com modalitats, llocs i durada. Una particularitat del seu text és la combinació entre dades científiques i hipòtesis agosarades o afegitons humorístics precedits per un «sembla com si…» per remarcar què prové de dades comprovades i què no passa d’una suposició.

La il·lustradora Paula Bossio no deixa ni un espai blanc a la coberta contínua ni a les pàgines bigarrades, que sempre apareixen poblades per una profusió d’animals dispersos en un escenari de fons, en ocasions dividit per mostrar diversos hàbitats. La il·lustració s’allunya completament del dibuix científic, ja que l’autora opta per una línia caricaturesca més coherent amb el to informal del text.

La distribució de tal quantitat d’informació i dibuixos en la doble pàgina és complexa i, malgrat que és reeixida, és possible que el lector menys expert necessiti un cert guiatge a l’hora de conèixer l’ordre en què ha d’abordar els textos.

Per concloure, si bé el tema no és gens original, cal aplaudir la intenció d’agrupar i mostrar les dades d’una manera amena i creativa que convida el lector a llegir el llibre de principi a fi.