Dos ratolins de bosc.

Heus aquí la trobada de dos ratolins. L’un, tan casolà que no ha sortit gairebé mai de casa, i l’altre, tan aventurer que fa temps que no para per casa. Tota la història se centra en el diàleg entre ambdós protagonistes —la manca d’acció s’evidencia a estones en la repetició de les il·lustracions—, on les excel·lències cantades de les aventures de l’un i les de la vida tranquil·la de l’altre acabaran acostant els seus mons i convertint-los en bons amics.
L’argument no és nou (un referent excel·lent el trobarem a Frederick de Leo Lionni), però sí que està desenvolupat i tractat de manera precisa i correcta. No obstant això, la història es ressent d’un to un pèl moralista, i alhora d’un tel bonhomiós i optimista que l’embolcalla, cosa que s’entrelluca en la facilitat de relació i amistat entre els protagonistes.