Dues monedes

Núria Tamarit (1983) va guanyar el premi València de Novel·la Gràfica 2018 amb aquest llibre, que porta per títol Dues monedes (Andana, 2019). Dues monedes, o toubab, és la paraula que en llengua wòlof usen per referir-se als que són blancs de pell. I és que la Mar, de la mà de la seva mare, farà un viatge a l’est del continent africà per ajudar els locals a acabar un edifici d’un poble, a tocar del riu Senegal, on volen obrir una emissora de ràdio i una biblioteca. Al llarg de tres mesos la Mar es veurà obligada a conviure amb la gent del país sentint el seu color de pell com un tret diferencial: «És estrany ser diferent, portar-ho escrit a la cara, i no poder llevar-me-la.»

A partir de la narració de la mateixa Mar, en format novel·la gràfica, descobrirem una part de la realitat africana, tan vasta i complexa com fascinant en les seves particularitats. Però, atenció, la mirada en alguns punts és idealitzada per la mirada occidental, i s’arriba a afirmar que una societat que comparteix les propietats, en la qual no existeixen horaris, on tothom menja conjuntament, etc., és envejable. No oblidem, tanmateix, que aquesta mirada, a voltes massa focalitzada en una experiència personal de la protagonista, no ens permet capir la problemàtica complexa de la política i l’economia d’aquests països, on molts joves es veuen obligats a posar en risc la seva vida per anar a la rica Europa tot travessant la Mediterrània —sí que és veritat que la novel·la acaba amb una pastera enmig de la mar, però l’autora no hi aprofundeix i deixa, crec, el lector desinformat. La voluntat de la narradora és encomiable, la realització final excel·lent, però potser hi mancaria una visió més general de l’espai i el moment en què se situa, i hi sobraria un excés de temàtica —i de tòpics— per damunt de la narració. El llibre és un document molt interessant per conèixer aquesta cultura però no aprofundeix a fons en les seves problemàtiques.