Duna (Diari d’un estiu)

Sota l’aparent senzillesa del diari de vacances (odiosa imposició escolar!) de la Duna, aquesta petita (pel format) meravella ens parla del còctel d’emocions i de sensacions que ens aclapara quan deixem enrere la infància. L’oci compartit amb les germanes en un poble de la costa, sota la mirada de l’avi malcarat i amb l’absència volguda de la mare, adopta un caire especial amb la coneixença d’un nen callat, en Max. Amb una prosa bellíssima, la Duna ens glossa de manera natural, creïble i fluida, el primer amor, la primera regla, el primer enfrontament amb la mare i el descobriment de la fragilitat dels adults. Tot amanit amb misteris hàbilment dosificats, tal vegada no tan transcendents com el que té a veure amb la pregunta del milió: qui sóc?

Un llibre que no sols permet parlar d’emocions, sinó anar-les redescobrint i interpretant mentre es llegeix. Les il·lustracions, sòbries i plenes d’imaginació, són el complement perfecte a la descoberta que suposa aquest estiu transcendent i s’integren sense estridències al text. Finalment, el nom de la col·lecció fa justícia al títol. Ras i curt: una delícia.