E. M. Nova incorporació al club de la cistella

Amb la publicació d’aquesta novel·la, Àngel Burgas (Figueres, 1965) arriba a la cinquena entrega de les aventures del club de la cistella. Sense comptar l’obra L’Anticlub (2002), que seria un precedent o un punt de partida, la Martina i la seva colla han aparegut anteriorment en El club de la cistella (2006), Segon trimestre (2009), L’edat del despertar (2012) i Dies feliços (2015).

Han passat gairebé quinze anys des de l’inici de la sèrie, però tan sols dos cursos, primer i segon de l’ESO, pel que fa al temps narratiu. L’autor no té pressa per fer créixer els seus personatges, i en aquesta opció diria que s’hi endevina una voluntat de fer un retrat acurat de la quotidianitat de la vida a l’aula. Aquesta podria ser, al meu entendre, la millor definició de la sèrie de Burgas.

Si poséssim una càmera secreta dins un institut que enregistrés tots els moviments al llarg d’un trimestre, ben segur que allò que en sortiria no estaria gaire allunyat del retrat que en fa l’autor. Ni tots som bons, ni respectuosos, ni guapos. Qui no té un sobrenom és un pilota o un envejós. Ningú se salva, ni tan sols els professors, amb els seus secrets i infidelitats.

L’institut que retrata Burgas funciona com un micromon on tots sabem que després d’un període de calma pot venir un daltabaix. Com li passa a l’Enric Mitjà, que després de dos cursos fent la vida impossible als integrants del club de la cistella ara resulta que els necessita més que mai. O a la Pajarica, que acaba de descobrir que té una germana secreta a l’Equador.

Burgas afegeix noves trames als personatges de sempre, que ja coneixem i ens hem fet nostres, i les fa avançar amb aquest punt d’humor blanc tan personal, amb escenes esbojarrades que contraresten els moments més didàctics, com quan parla de l’esclerosi múltiple o el canvi climàtic.  

E.M. Nova incorporació al club de la cistella, com el conjunt de llibres de la sèrie, no és l’obra més ambiciosa de Burgas, però tampoc ho pretén. És una sèrie de colla, realista i del territori (quines altres tenim?) dirigida a la franja de lectors que tot just comença l’insti, i que, no només manté l’interès, sinó que va agafant més solidesa en cada entrega.