El adulto escondido

Perry Nodelman (crític, autor i professor) porta investigant al voltant de la literatura infantil des de 1975. Les seves recerques i múltiples llibres han marcat la investigació acadèmica al voltant de la literatura destinada als infants des de fa dècades.

El adulto escondido (publicat en anglès el 2008) és, possiblement, la seva obra més complexa i ambiciosa i la primera a traduir-se al castellà. «Definir la literatura infantil», escriu, «ha estat una activitat central de la crítica de la literatura al llarg de la seva història […] És a la vegada la pregunta més simple i més complexa que podem preguntar.»

Aquesta obra és la seva temptativa de trobar una possible resposta. Però a Nodelman no li interessa tant trobar la solució com contrastar i problematitzar una gran quantitat d’arguments que altres investigadors (i ell mateix) han exposat i elaborat al voltant d’aquesta qüestió al llarg dels anys. Per fer-ho exposa, agafa, subratlla, matisa o desestima certs aspectes de les definicions que altres han assajat, en una anàlisi on anem veient com els diferents enfocaments tenen la potencialitat de ser útils, tot i revelar-se com a incomplets des de la mirada del canadenc. L’obra es construeix així com una mena de diàleg amb una gran quantitat d’acadèmics (i també amb la seva pròpia obra) i això explica en part tant la seva llargada (400 pàgines) com el caràcter a vegades sinuós de les seves argumentacions.

Abans, però, la proposta comença amb una minuciosa anàlisi comparativa de sis obres molt diferents entre elles, destinada a trobar els punts en comú que puguin establir les característiques del gènere de la literatura infantil. Ja a les primeres pàgines trobarem algunes de les idees que guiaran la seva anàlisi: que la literatura infantil no és tant el que els infants llegeixen sinó allò que els productors (adults) esperen que els infants llegeixin; que les característiques de la literatura infantil, doncs, no s’identifiquen tant amb les característiques reals dels públics a qui es dirigeixen, sinó amb les idees que els adults tenen sobre eixe públic, o que els jocs de focalització, d’ambivalència o de contraposicions binàries (recurrents a la literatura infantil) construeixen una idea d’infantesa allunyada dels infants reals i perfilen d’aquesta manera les obres que els destinem. És a partir d’aquestos fils argumentals que elabora els conceptes d’adult i de text a l’ombra, que estructuren la seva mirada i que fan de la censura part essencial de la seva definició del gènere.

Un exhaustiu i minuciós treball, dens i a vegades de lectura àrdua. El lector a qui va destinat no és el públic en general, sinó aquell iniciat en el tema que cerca aprofundir, reflexionar i establir vincles amb altres obres per ordenar les pròpies idees. I tot i que podem no estar d’acord amb totes les seves argumentacions, un dels aspectes més rellevants d’aquesta obra és la capacitat de Nodelman per exposar diferents punts de vista, per desconstruir-los i anar teixint altres vies d’anàlisi des de la seva mirada.
Una sort que Pantalia hagi decidit traduir el llibre per posar en mans dels i les lectores hispanoparlants una obra que copsa la complexitat de la literatura infantil i la dificultat de la seva definició, abordant alguns dels debats més rellevants que l’han conformat des dels inicis.