El ball de la geganta.

En Cosme, un vell geganter que estima molt la seva geganta, s’acomiada perquè ja és gran i no pot dur-la amb la gràcia que ho feia abans. Però de sobte hi apareix un Cosme rejovenit i maco que portarà la geganta amb força renovada. No, no és cap miracle: el vell geganter ha traspassat l’ofici al seu fill.
Tenim a les mans una història molt senzilla, que fa de bon llegir, i que alhora és trista i alegre. També és una bonica metàfora del que signifiquen les tradicions per a un poble: el passar de pares a fills allò que hem après, que sabem fer i que hem fet sempre.
Fina Rifà ha treballat molt bé les idees, combinant il·lustracions centrades en els protagonistes i d’altres on la presència de la gent, de la festa, dóna sentit a la història. La combinació de diferents tècniques, i gosaríem dir de diferents estils, enriqueix extraordinàriament el conjunt.