El banc blau

Molts de nosaltres vam descobrir Albert Asensio amb la col·lecció On Viuen els Animals? (Joventut, 2011). Aleshores ens va sorprendre la seva capacitat d’il·lustrar la realitat de forma detallada però alhora tan personal.

La combinació de realisme i poesia a parts igual és una constant que hem anat trobant en els seus treballs posteriors.

Per sort seva (i nostra), Asensio s’ha trobat amb una editora valenta que li ha ofert la possibilitat de fer un àlbum, i no només il·lustrar-lo, sinó també de fer-ne el text.

I aquí neix El banc blau, un llibre que té de protagonista el banc d’un parc, que esdevé el testimoni silenciós d’un munt de petites històries i del pas del temps. L’autor se situa a certa distància del banc, amb una càmera gairebé fixa, i deixa parlar les imatges, els personatges, que sobre un fons blanc de calma, entren i surten d’escena.

Els lectors que no es prenguin el seu temps poden acabar el llibre pensant que es tracta senzillament d’un recull d’imatges entranyables, d’estampes dins un parc. Però el lector que s’aturi en els detalls, que s’entretingui a buscar històries paral·leles, que segueixi el color blau, els barrets, els animals, descobrirà que hi ha petits fils narratius que donen sentit al llibre.

Aquesta és, de fet, com llegim a la guarda final, la intenció última d’El banc blau: demostrar que ens cal parar, aprendre a contemplar allò que ens envolta per gaudir de les petites coses de la vida.

Una obra primerenca d’Asensio com a escriptor, on potser li falta una mica per acabar de trobar el to narratiu global perquè tot plegat flueixi amb més naturalitat, però que, en tot cas, és molt recomanable i ens augura una carrera plena de bellesa i qualitat.