El baró de foc

El baró de foc és un personatge sinistre, és la representació del mal en una cosmogonia que enfronta els quatre elements clàssics –aigua, terra i aire en un triangle perfecte, i el foc en un altre–. L’emperador dels vents, amb la reina Gualba i l’ajuda dels àngels i les dones d’aigua, lluitarà contra el baró de foc, ajudat d’arsinots  i tòtils de combat. L’eterna lluita del bé contra el mal.

Tot comença en la promesa d’amor etern que Joana i Andreu es fan en el monestir de Santa Maria de la Valldigna; a partir d’aquest moment el baró de foc convertirà en objectiu i obsessió la destrucció del monestir. La víctima del desafiament serà Elisa, la filla de la parella, que, enmig de combats, coneixerà la seva veritable naturalesa.

Isabel Canet, llicenciada en Geografia i Història i fundadora i presidenta de l’associació Arc de Mig Punt, creada per a la preservació i difusió del patrimoni de la Safor, fa ben visibles les seves intencions: donar a conèixer el patrimoni natural i el patrimoni  artístic als joves a través de la literatura. Coneix i estima el territori, i sap de què parla. Els paisatges de la Safor, amb noms de valls, muntanyes i rieres, els bancals dels tarongers, els matolls del bosc es fan presents des de les acuradíssimes descripcions, sempre amb la sensació de veritat, de país conegut i estimat.

Estem davant d’una novel·la de gènere fantàstic, on tot és possible, amb mons paral·lels, amb lluites ancestrals, amb personatges de llegenda. I en aquest aspecte també cal destacar la voluntat de mostrar una mitologia pròpia, fora de personatges popularitzats a través de la literatura i la pantalla, que pertanyen a altres cultures.

Errors? També. De vegades la fantasia depassa els límits de la versemblança i fa que una noia del nostre temps no se sorprengui ni s’espanti de veure un llibre que es mou sol, per exemple. Estem, però, davant d’una obra ben feta, ben escrita, molt ben contextualitzada, que complaurà els amants del gènere i que dóna a conèixer a bastament la Valldigna de la Safor.