El beuratge.

Història en tres parts: en la primera, la protagonista troba un estrany beuratge, al soterrani de casa de l’àvia, que li provoca estranyes mutacions; en la segona, la noia es trasllada a la ciutat, coneix nous companys i gairebé ens oblidem de la poció; en la tercera, l’explicació de l’existència d’aquell beuratge.
Aquesta novel·la sembla formada per relats diferents. Després d’una primera part enigmàtica i màgica, arribem a una segona amb unes altres característiques: les del realisme quotidià de les novel·les juvenils, amb tots els tòpics del moment: institut, immigrants, anorèxia, primer amor, drogues… Una tercera part que mira de recuperar el to de la primera tot donant la clau que l’explica. El lector –o, com a mínim, aquesta lectora– no se’n sap avenir, d’aquests canvis. La novel·la varia massa de ritme i de to d’una forma gratuïta, perdent la unitat que les primeres pàgines semblen prometre.