El blanc que m’acull.

En Víctor i en Martí són dos amics que són convidats per un tercer, en Boni, a formar part d’una expedició per anar a l’Annapurna. El conjunt de l’expedició és jove, però els acompanya un experimentat expedicionari, en Francesc, pel qual tots senten gran admiració. Aviat es revela un personatge complicat, amb un passat tèrbol que va condicionant-li les actituds. El comportament i les explicacions d’en Francesc fan sospitar els dos amics…
En el text s’intercalen passatges d’una expedició anterior en què va participar amb un gran amic seu, en Jaume, ja mort, que van donant la clau d’un final absolutament previsible.
No ens trobem davant d’un llibre imprescindible, tot i que resulta entretingut. Encara que el ritme narratiu és àgil, tampoc no ens trobem davant de cap història gaire original i resulten massa simplistes els raonaments sobre el sentit de la culpabilitat humana i les actituds ètiques a prendre en determinats moments.