El bon somni.

És d’aquells llibres que agraden als mediadors, perquè narren una història entretinguda, utilitzen un llenguatge adient, trien uns personatges que provenen de la tradició oral i introdueixen una coda de caràcter moral al final de la narració, a la manera de les rondalles infantils. El conte acaba amb el missatge que cal acceptar–nos com som, i ho fa des de la valoració d’allò que tenen els dos protagonistes contrastats: el gegant Gegantàs i el follet Petit Petitonàs. Una història que ens pot ajudar a reflexionar amb els petits lectors sobre els somnis que no poden acomplir–se, però sí que poden «fer–nos estimar una mica més com som de debò», com conclou el conte.
Les il·lustracions, de Francesc Rovira, afegeixen calidesa a la història i mostren uns personatges amables i propers, tot i pertànyer al món de la fantasia. Destaquem la fragmentació d’algunes il·lustracions, que només mostren una part de l’escena i la perspectiva adoptada.