El cant de la mallerenga

Joaquim Pastor (Sant Vicenç dels Horts, 1948), mestre i corrector de català, s’estrena en el món de la literatura amb aquesta obra gairebé autobiogràfica. El cant de la mallerenga i el seu subtítol, La Guerra Civil amb ulls d’infant, ja ens avisa de què va: les vivències d’en Roget, un noi de nou anys a qui la Guerra Civil i la postguerra li prenen la infantesa i l’aboquen a les pitjors experiències: fam, «mort» del pare, por, inseguretat, etc. Tot plegat, explicat amb ulls de nen, semblaria que és de més bon passar, però no fa res més que ser un retrat fidel del que van viure la major part de les famílies del nostre país. La voluntat d’escriure aquesta novel·la, que probablement l’autor portava al cap des de feia temps, no amaga una manca d’ofici en el relat. Una història que li falta tensió, defugir l’excessiva voluntat biogràfica i convertir-se en literatura. Un bon testimoni, un relat de vida, una memòria històrica, més que una novel·la, que no per això deixa de denotar la clara voluntat didàctica d’alguns dels personatges, com el doctor Codina, que a l’estil de Chaplin a El gran dictador deixen el seu pensament per a generacions futures.