El capità Carleton

Hem de celebrar que un nou segell editorial, La Mansarda, nascut fa pocs mesos, edita per primera vegada El capità Carleton, una novel·la on amb més o menys encert s’expliquen les aventures i desventures d’aquest capità anglès que visqué nombroses escaramusses i participà en diferents guerres al tombant dels segles XVII i XVIII. I per què publicar-lo ara? Doncs amb motiu dels tres segles de la capitulació de Barcelona l’11 de setembre de 1714, present en part a la novel·la. La novel·la, relatada com un diari personal, manté sempre el to de la narrativa de Defoe: poca floritura, molta acció i una prosa entretallada de difícil lectura per a joves lectors actuals més acostumats a la novel·la guió. Aquests arguments pesaran molt en la possible lectura o mediació cap a lectors juvenils. No en canvi, en aquells lectors avesats a l’autor —i a la traducció molt respectuosa de Jordi Ainaud, a imatge i semblança de la traducció que Carner va fer de Robinson Crusoe (reeditat per La Magrana, 1985)—, que, si estan amatents, podran descobrir una ironia molt arrelada a la cultura anglesa i que aquí sempre ha estat molt ben acollida.