El cargol, la princesa i el ganivet de cuina

Amb un pròleg on l’autor afirma que en aquest relat hi ha personatges propis de la rondallística i d’altres ben poc usuals, arrenca amb molta força aquesta aventura de reis, prínceps, princeses, mags, cargols i ganivets. Qui avisa no és traïdor!

Els lectors podran fruir d’una prosa que es descabdella a molt bon ritme, d’allò més apta per ser llegida en veu alta, i alhora d’un conte novel·lat que fàcilment podria haver esdevingut una farsa de la commedia dell’arte, enjogassada i plena de trampes escèniques, amb la qual passar una bona estona rient, sense capficar-se gaire pel destí dels protagonistes o pels romanços d’amor d’uns i altres, per poc justificats que es presentin. Embolica que fa fort!

No és aquest un títol per passar a formar part de la història de la literatura infantil catalana, però tampoc és desdenyable ni fa cap mal llegir-lo a pleret, com un entreteniment festiu. I és que no és gens fàcil pouar en la tradició i alhora actualitzar-ne de manera «políticament correcta» les temàtiques i els elements simbòlics o arquetípics… Així com un mag és capaç de treure’s un conill del barret (i no emprem aquest símil perquè sí), aquí l’autor s’ha tret un conill (o un cargol, tant se val) de la màniga i ens el farà empassar cuit o cru. Llàstima, perquè certament és un text llegidor i amable, que delata molt bona tècnica. Com també és amable, adient i complementària la tasca d’il·lustració i maquetació feta per Anna Aparicio, que casa (tampoc aquest verb és gratuït) molt bé amb el registre tonal del text.