El carter que no sabia llegir

En llegir El carter que no sabia llegir aprecio la dedicació i l’esforç d’una autora consolidada com és Susana Peix i el treball pictòric de Sara Sánchez, i puc observar la bona voluntat darrere una història que sembla tenir per objectiu manifestar la necessitat real de l’aprenentatge de la lectoescriptura; és a dir, posar en relleu la seva funcionalitat i la importància de partir dels esdeveniments quotidians per ensenyar-la.

L’os protagonista, en Lucas, podria representar l’infant en el seu joc simbòlic, en el seu desig per aprendre, i en la complexitat dels processos inductius que els nens i les nenes posen en marxa per llegir el món molt abans d’aprendre a llegir paraules (l’observació, la comprovació a través dels sentits, la lectura d’imatges i la deducció). Els habitants del bosc s’esforcen a oferir pistes sobre el destinatari de cada carta perquè saben que el carter no sap llegir, encara que això transgredeixi les convencions en l’ús dels espais del sobre (on hi hauria d’haver el remitent, hi ha el destinatari, representat per una petjada o pictograma), tal com podria passar en un joc on participessin adults còmplices. Tanmateix, el text ens diu que en Lucas no sap llegir perquè no ha anat a l’escola, donant a entendre, doncs, que es tracta d’una persona adulta analfabeta, decisió que a parer meu resta coherència conceptual al relat, fent que el pacte de ficció trontolli, i ens dirigeix cap a un altre tipus de missatge, més realista i social, que es fa estrany dins el to infantilitzat i benèvol del conjunt de l’obra.
Amb tot, però, continua respirant-se la voluntat de crear un canal d’identificació amb el lector, i en aquest sentit pot ser interessant interrogar-nos sobre com expressem els paral·lelismes entre personatges i lectors, quin llenguatge gràfic i textual fem servir i quina imatge els retornem de si mateixos.

El text, molt senzill, es vertebra en oracions fragmentades amb una repetició excessiva del subjecte, així com d’altres substantius o verbs; el fet de dirigir-se a infants molt petits no hauria de restar importància a l’ús de sinònims i pronoms.

Pel que fa a la imatge, les il·lustracions busquen despertar la simpatia fàcil entre els adults que compraran el llibre, però, des d’un punt de vista crític, voregen la monotonia quant a plans i perspectives, i es troba a faltar un treball del detall més acurat.

Àlbum i altres relats il·lustrats