El cas de la infantesa robada.

Marc Trena és un detectiu expert que ha investigat casos de tota mena. Ara investiga qui ha robat la infantesa als nens. Perquè des de fa un temps els nens no juguen, no criden…, estan perdent la fantasia, la imaginació…
Em sembla que podem parlar d’una història fallida, perquè crea unes expectatives que després no s’acompleixen. Per exemple: «Nicolau, necessito els noms dels lladres d’una banda que actua al Tercer Món i que roba la infantesa dels nens (…) Els tenim fitxats i són molt perillosos. Es fan dir Guerra, Pobresa i Fam». El lector pressuposa que inicia la lectura d’una història destinada a explicar la realitat de molts infants que no tenen la possibilitat de ser-ne. Més endavant sembla que és la televisió la que no permet jugar als nens i nenes. Res d’això, resulta que els culpables són uns micos despertadors, unes màquines que xuclaven la infantesa dels nens mentre dormien. I tot «per enveja» explica l’inventor «jo tampoc no vaig tenir infantesa».
És llàstima, perquè a voltes s’endevinen els moments brillants que poden tenir les històries de l’autor, especialment la seva habilitat per resoldre diàlegs.