El càsting. Adolescents.cat

Farà un parell d’anys saludàvem amb agradable sorpresa l’aparició d’Adolescents.cat. El manual (vegeu la crítica). Al cap d’un temps, després d’una segona part, se’n genera una obra de ficció amb un format i una temàtica similars. Punts forts? Un text amb formats i escenes quotidians, de lectura àgil i immediata, amb cobertura a les xarxes socials i, per tant, accessible i capaç de satisfer múltiples interrogants. Punts febles? Lamentablement, tot el que el discurs ha guanyat en extensió ho ha perdut en intensitat.
Els dilemes propers als adolescents (amor vs sexe, popularitat vs friquisme, amor vs amistat…), tots englobables sota la recerca de la pròpia identitat, són ventilats forçosament de manera superficial. Tot i el tractament a estones transcendent, tant els temes com, sobretot, els personatges i les seves interrelacions tendeixen cap a l’esquematisme. Exemple: la caracterització inicial dels protagonistes (a l’estil fotonovel·la).

Un aspirant a actor adolescent en una sèrie juvenil de TV3 manté l’atenció de les companyes de classe al llarg d’un trimestre. Ha promès un paper secundari a aquella que superi el càsting del títol, amb proves un pèl qüestionables. Però tot sigui per la fama, pensen les noies. I la Núria, la protagonista, s’avindrà també a participar-hi.
El resultat és coherent, ja que la pregunta que genera la trama (“Fins on estàs disposat a arribar?”) ajuda perquè el lector sàpiga a què atenir-se. El que no queda tan clar, però, és que la fama sigui la màxima aspiració de molts adolescents. Si més no, sobre el paper. Potser sí sobre la pantalla (amiga o no).