El cavaller de l’oceà Antàrtic

Pasqual Alapont es caracteritza habitualment per la seva prosa carregada sempre d’una bona dosi d’ironia, a voltes fins i tot humor, que assalta el lector sense contemplacions. Un subgènere molt ben treballat pel mateix autor a, per exemple, El racó de Penèlope (Cruïlla, 2012) finalista al Premi Protagonista Jove d’enguany. Però El cavaller de l’oceà Antàrtic vol i dol, no aconsegueix arribar al grau de frescor i agilitat d’obres anteriors. És una obra que versa sobre un Quixot contemporani de només tretze anys, un adolescent que per motius sentimentals –la mort de la seva mare en accident– es veu abocat a tapar el dolor vivint una existència paral·lela a imatge i semblança dels cavallers de Camelot. Però, així com la idea podria ser interessant, l’equilibri entre realitat i ficció, que podria crear situacions d’humor hilarant, a voltes cau en la simplicitat. Si a més hi afegim un final fàcil i una mala elecció de l’edat dels lectors per part de l’editorial, que l’ha col·locat a la col·lecció Periscopi, són massa ingredients per pensar que aquesta és una obra de referència en l’excel·lent trajectòria d’Alapont.