El cementiri del capità Nemo.

Premi Ala Delta

Miquel Rayó és d’aquells autors que publica a poc a poc, amb constància, i sempre a un nivell de qualitat envejable. La seva prosa, d’una eficàcia i concreció dignes d’elogi, en aquesta novel·la ens explica el pas de nen a adolescent d’un jove de Mallorca. Un camí que el farà acompanyat del seu avi que viu en un poble de la costa, on descobrirà els secrets del mar i el sabor del primer bes. Però així com la qualitat literària de l’obra de Rayó no ens sorprèn, tal com ja va demostrar a El camí del far (Edebé), l’autor fa ús de la segona persona, poc habitual en la LIJ. Perquè, si alguna cosa s’hagués d’afegir a la llista de singularitats que volen tenir caràcter de prova que la novel·la juvenil és un gènere, a vegades també podríem haver apuntat l’ús del narrador omniscient. I com que tota norma té la seva excepció, Miquel Rayó ens recorda que també s’hi pot fer ús de la segona persona. I, a més, fer-ho magníficament bé. Una obra introspectiva, personalment mal col·locada per a lectors d’onze anys i que pot convertir-se en un referent literari a casa nostra.